Discurs reial decebedor

Decebedor discurs del rei Felip VI la vigília de Nadal, en què no va tractar cap dels temes que han envoltat de polèmica la casa reial, com ara els negocis tèrbols del seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, i les cartes que li han adreçat militars colpistes, ni tampoc altres qüestions de rellevància política, com ara la crisi amb Catalunya, amb presos polítics passant el Nadal als centres penitenciaris, i en què continua sense demanar perdó pel seu discurs partidista i ofensiu després del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Felip VI va oferir un discurs ple d’obvietats, centrat bàsicament en la pandèmia de la Covid-19, una qüestió per la qual va oferir una solidaritat buida de qualsevol solució efectiva per als milers de ciutadans que han perdut familiars o que han vist perillar els seus llocs de treball o les seves empreses. Era un discurs molt esperat per l’opinió pública, després de la polèmica que ha envoltat la casa reial els últims mesos, i Felip VI no va fer cap menció explícita al seu pare i es va limitar a fer una crida sobre els principis morals i ètics que han de marcar la conducta dels mandataris, amb frases que ja havíem sentit del seu mateix pare, amb els resultats coneguts per tothom a hores d’ara. El rei va apel·lar de nou a la Constitució com a “fonament de la nostra convivència política”, obviant que hi ha una bona part dels ciutadans de l’Estat, com una majoria de catalans, que, des de fa temps, la veuen com un marc polític totalment superat.

Un dels moments més sorprenents del discurs del monarca va ser quan va blanquejar directament la dictadura franquista qualificant-la d’una “època de divisió i desavinences” i obviant els centenars de milers de víctimes d’un règim lligat als feixismes que van provocar el terror a Europa el segle passat. Un no reconeixement de la repressió que ens fa pensar si el rei és realment conscient de la història i de quin és el seu paper en una democràcia.