La causa del major Trapero

La investidura de Pedro Sánchez ha fet entrar el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol en una altra pantalla on conviuen el propòsit de La Moncloa de desjudicialitzar el conflicte amb la repressió i un implacable corró judicial en marxa, que avui dona el tret de sortida al judici contra el major Trapero i la direcció d’Interior i els Mossos per rebel·lió. La jurisprudència del Tribunal Suprem hauria de ser suficient per invalidar aquesta acusació i en conseqüència per declarar la incompetència de l’Audiencia Nacional i traslladar el cas al TSJC. Aquí, la posició de la fiscalia tindrà un pes important i una interpretació política inevitable.

El judici al major dels Mossos, es faci on es faci, és la continuació del que va fer el Suprem contra la direcció política de l’organització del referèndum de l’1-O i està plantejat aplicant la mateixa lògica de repressió. La criminalització dels Mossos ja va quedar seriosament qüestionada al Suprem i caldrà veure si en aquest judici es pot demostrar que la policia catalana no va incomplir la instrucció de la jutgessa del TSJC, que ordenava impedir el referèndum de l’1-O als centres de votació sense fer ús de la violència ni alterar la convivència, que és la qüestió clau i la diferència entre la sedició i l’absolució.

Caldrà veure també si el canvi de context polític modifica d’alguna manera el rerefons d’aquesta causa, que no era cap altra que la necessitat de l’Estat espanyol d’equilibrar la balança després del seu nul paper en la resposta als atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils l’agost del 2017 i l’autosuficiència de la policia catalana en la gestió de la crisi i la seva ràpida resolució. La rellevància del major i el protagonisme dels Mossos en aquell episodi mes i mig abans de l’1-O són els que els van posar en la diana de l’Estat.