La justícia del ‘PPSOE’
La renovació del Consell General del Poder Judicial s’ha desencadenat amb una celeritat poc habitual en una negociació a dues bandes entre l’actual ministra de Justícia pel PSOE, Dolores Delgado, i el seu predecessor en el càrrec pel PP, Rafael Catalá. Més enllà de l’intercanvi de cromos que ha originat la designació del president i dels 20 vocals que formen el CGPJ, el que es constata una vegada més és que l’òrgan de govern dels jutges no s’articula a partir de criteris de professionalitat i competència, sinó a partir de criteris polítics, i això certifica la dependència judicial respecte del poder polític.
El desprestigi de la justícia espanyola és un fet constatat, que el recent escàndol del canvi de sentència per a les hipoteques o la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha acusat els tribunals espanyols de parcialitat contra Arnaldo Otegi, només han fet que actualitzar. El fet que el PSOE i el PP s’ho maneguin entre ells per decidir la composició del nou CGPJ, en comptes de renunciar a aquesta quota de poder i influència a favor de les associacions judicials no ajuda en res a millorar la imatge del mateix organisme i encara menys a combatre l’actual descrèdit de la justícia a l’Estat espanyol.
L’elecció de Manuel Marchena com a nou president del CGPJ situa l’autor intel·lectual del procés contra l’1-O al marge del judici, però al capdavant del Tribunal Suprem i del poder judicial espanyol. El seu substitut com a president del tribunal que jutjarà els presos polítics catalans, Andrés Martínez Arrieta, senyalat fa poc pel mateix TEDH per haver-se negat a investigar les tortures als membres d’ETA Portu i Sarasola l’any 2011, no augura el rigor i la imparcialitat necessaris perquè sigui un judici just.