Deslleialtat institucional de l’Estat
L’actualització del deute de l’Estat espanyol amb la Generalitat, que el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va situar ahir en 7.607 milions d’euros, és un retrat fidel i alhora impactant de la falta de lleialtat institucional que practica el poder central amb Catalunya i, per tant, amb els catalans. Aquesta xifra no té res a veure amb l’espoli fiscal, ni amb l’infrafinançament que castiga de forma inexorable el dia a dia dels catalans, sinó que prové dels mateixos incompliments del govern espanyol. Incompliments de la llei, com en el cas de la disposició addicional tercera de l’Estatut, i incompliments dels mateixos compromisos, per exemple, amb la llei de dependència o amb el finançament dels Mossos, que han de ser assumits en part o compensats pels pressupostos de la Generalitat, a costa d’altres partides; en definitiva, a costa de restar recursos als ciutadans de Catalunya.
La situació no és nova, ni és puntual, és recurrent, perquè l’actitud del govern espanyol tampoc és d’ara, ni de l’últim any, sinó que ve de lluny i afecta directament els set milions de catalans, que veuen els seus drets minvats o vulnerats per aquestes (i altres) qüestions. Es tracta, doncs, d’una deslleialtat institucional greu que, per si mateixa, justifica la convicció i la decisió ferma de milions de ciutadans del nostre país d’optar per dotar-se d’un estat propi, una República, que no hagi de suportar aquesta mena d’abusos, que no hagi de dependre econòmicament de la voluntat o el caprici de Madrid, i que pugui recaptar i gestionar els recursos propis per poder donar als seus ciutadans els serveis bàsics que mereixen i als quals tenen dret.