La política de màsters i doctorats
Els màsters universitaris i les tesis doctorals dels polítics i governants s’han convertit en tema de primer ordre en la política espanyola. Quan encara cueja la dimissió de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, per un màster amb presumptes irregularitats, el nou objectiu de l’oposició política –i la mediàtica– és posar sota sospita la tesi doctoral del president espanyol Pedro Sánchez, que va haver de reaccionar ahir accedint a la seva digitalització i anunciant una querella criminal contra els mitjans que ahir posaven en dubte la seva autoria. La política espanyola té un problema greu quan inverteix més temps i energies en aquestes qüestions, que a abordar amb devoció i amb una mínima eficàcia reptes tan importants com ara fer arribar la recuperació econòmica a la immensa majoria de ciutadans, buscar solucions polítiques amb vocació de resoldre el conflicte territorial amb Catalunya, aturar i revertir la retallada de la llibertat d’expressió, que soscava la qualitat democràtica de l’Estat, o garantir el poder adquisitiu de les pensions vinculant-les a l’IPC, per posar alguns exemples d’actualitat.
La polèmica dels màsters, més enllà de produir munició per a la política de baixa estopa, està posant en dubte i en perill la credibilitat i el prestigi de tot el sistema universitari públic, i això genera un altre repte immediat al govern de l’Estat. És, per tant, molt necessari que es resolguin els cinc casos que ja estan judicialitzats, entre els quals el de l’expresidenta de Madrid Cristina Cifuentes, i els que s’hi puguin afegir, però també és urgent investigar a fons i esbrinar fins a quin punt la Universidad Rey Juan Carlos és un cas únic de tracte de favor a clients importants o coneguts i, si és el cas, treure la poma podrida per protegir el sistema universitari.