Una cimera per fixar les posicions
La cimera d’ahir entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, suposa la restauració de les relacions entre totes dues institucions trencades des de fa dos anys. Un fet que en ell mateix és positiu perquè el diàleg sempre és la primera porta que cal obrir per trobar solucions als conflictes. I des del punt de vista formal cal valorar la cordialitat existent. Ara bé, respecte al fons de la trobada cal constatar que el canvi d’inquilí a La Moncloa no ha fet variar ni un mil·límetre la posició de rebuig a les principals reivindicacions de la majoria de la societat catalana en què va insistir ahir Torra: el reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya i l’alliberament dels presos polítics. Cap de les dues demandes van ser assumides per Sánchez.
Els principis d’acord assolits ahir entre Sánchez i Torra per posar en marxa la comissió bilateral Estat-Generalitat o per aixecar el vet del Constitucional a les anomenades lleis socials són positives, però no poden amagar la reivindicació fonamental en el conflicte existent. En aquest sentit, té rellevància, com va destacar el president Torra, el fet que Sánchez hagi admès l’existència d’un conflicte polític que requereix solucions polítiques. Però el president espanyol ha de tenir molt present que les mesures de gestió acordades ahir són importants però no la clau de volta d’un procés negociador. No representen la solució política, que només pot residir en un acord per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes i per eliminar la vulneració de drets fonamentals que es donen al nostre país. Caldrà esperar a la segona reunió entre el mandatari català i l’espanyol per valorar si el diàleg avança en aquesta direcció, ni que sigui lentament.