Manipulació i cinisme per part de Zoido

Cap novetat en la declaració d’ahir al Senat del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, sobre la intervenció policial durant el referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya. Zoido va repetir, gairebé de manera mimètica, els mateixos arguments utilitzats des del primer moment, va defensar el paper de les forces i cossos de seguretat de l’Estat durant aquella jornada de repressió exagerada, va insistir que havien actuat amb proporcionalitat i, amb el cinisme que el caracteritza, va atribuir la violència als manifestants i va negar, de nou, que el nombre de ferits per la policial fos, de lluny, el que van denunciar el govern català, les entitats sobiranistes i van corroborar els serveis d’assistència sanitària. Un excés de violència policial i unes víctimes que van ser confirmades i denunciades ahir per l’organització internacional Human Rights Watch que, en el seu informe anual i pel que fa a l’Estat espanyol, també reclama una investigació exhaustiva i independent dels fets. Al ministeri, però, sembla importar-li més si els agents van menjar bé la vigília de Nadal als vaixells on s’allotjaven.

Què podríem esperar, però, d’un ministre de l’Interior i d’un govern com l’espanyol que, des del primer moment, van menysprear l’actitud pacífica dels centenars de milers de votants i no van tenir en compte les ordres de la jutgessa del TSJC que havia demanat explícitament que no es trenqués la convivència ciutadana.

Per primer cop el ministre va desvelar ahir el cost de l’operació policial contra el referèndum. Vuitanta-set milions d’euros que l’Estat hauria pogut invertir en centenars de coses molt més positives que no pas a tractar d’impedir l’expressió democràtica d’un poble.