La pobresa energètica encara hi és

Fa un any, una veïna de Reus de 81 anys moria cremada a casa seva en un incendi provocat per una espelma. La companyia elèctrica li havia tallat el subministrament per impagament. I, tot i pertànyer a un col·lectiu vulnerable, no havia avisat abans els serveis socials. Aquest cas va provocar una gran commoció a Catalunya. De cop, molts es van adonar que hi havia persones a prop seu que ho passaven malament a l’hivern perquè havien de triar entre pagar el rebut de la llum i del gas o menjar. Es va posar en circulació la definició de la pobresa energètica i la Taula del Tercer Sector, que agrupa 3.000 entitats, es va implicar de valent en la resolució del problema.

Ha passat un any, les temperatures baixen i ara sabem que 9 de cada 100 catalans tornaran a passar fred. La Taula del Tercer Sector ha demanat a les empreses subministradores que hi posin alguna cosa de la seva part. No és cap petició exagerada, tenint en compte els beneficis que estan obtenint. Però la solució no pot dependre només de la bona voluntat de les companyies, sinó que ha de venir comandada per les administracions.

Per desgràcia, el govern espanyol mai s’ha declarat favorable a buscar una solució. Totes les lleis sobre aquesta qüestió aprovades pel Parlament han estat sistemàticament portades al Tribunal Constitucional. Com si la màxima preocupació del PP no fos resoldre el problema, sinó que els pobres catalans no quedessin en millor posició que els espanyols. Sembla que per al PP la igualtat consisteix en això. Quan des de Catalunya es defensa la República és per construir una societat més justa en la qual tothom pugui portar una vida digna i no hagi de triar entre menjar o passar fred.