Opinió

L’APUNT

La insistència del meu pare

El meu pare va arribar d’Andalusia a Catalunya als 14 anys, fugint amb la seva família de la pobresa del poble. No va acabar els estudis, i es va posar aviat a despatxar amb els seus pares al mercat. Recordo, quan era petita, com m’insistia en la importància del català. “Has de parlar en català”, em deia, en uns moments en què la immersió lingüística no s’havia generalitzat a les escoles. Ell mateix ho feia, havent-lo après pel seu compte, perquè tenia clar que a la clientela se l’havia d’atendre en català, i perquè volia que els seus fills tinguessin una vida millor que la seva. Una generació després, aquesta percepció s’ha relaxat, o no existeix per a molts, perquè entre uns i altres s’han oblidat unes quantes coses importants.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.