Vuit anys d’Odissea

Grècia torna a ser considerada suficientment forta per valdre’s per si mateixa. Després de vuit anys, deixa enrere l’etapa dels rescats per entrar en aigües desconegudes amb l’esperança que les seves aventures tinguin un destí similar al d’Ulisses. Però seria caure en un parany pensar que aquest tram del viatge ha estat un èxit, perquè en el fons ha estat un fracàs. El cost social ha estat molt alt: la destrucció de llocs de treball, la fugida de talent, la pèrdua de l’oportunitat per invertir en infraestructures per al país i, no menys important, el deteriorament de la relació entre la ciutadania i els líders polítics, perquè si algun dia van creure que l’Estat els cuidaria en aquest pas per les Termòpiles, que si treballaven de valent tindrien una bona pensió, ara han vist que no era veritat.