Si fa deu anys ens haguessin parlat de refugis climàtics a les ciutats, la majoria hauríem pensat que es tractava d’alguna exageració fruit de l’abús de lectures de ciència-ficció. Els més il·lusos, és probable que encara confiessin que els governs farien alguna cosa per mitigar els ja sabuts efectes del canvi climàtic i no s’arribaria a aquest extrem. Però ni una cosa ni l’altra. Els refugis climàtics, que són imprescindibles, són la tireta de les primeres ferides d’uns danys orgànics més profunds. Fa una calor infernal, cal rescatar peixos del rius perquè no es morin, encadenem mesos de sequera i risc d’incendis... L’emergència climàtica ja és aquí, amb efectes ben palpables i reals, i cal fer molt més que posar tiretes.