La “L” de límits, no de llibertinatge
Si em permeteu voldria llançar una pregunta a tots els que creient-se superiors fan reiterativament imprudències temeràries, saltant-se límits de velocitat, semàfors, estops, no cedint el pas, fent una incorporació suïcida, obligant tan sí com no a fer maniobres molt perilloses al que circula per la via prioritària. Els que s’amorren literalment darrere del teu vehicle, que encara que respectin velocitat i indicacions prèvies, t’intimiden amb ràfegues de fars o tocs de clàxon. Afegint que un cop t’han avançat t’insulten gesticulant. Si a tot hi sumem els brètols que quan xoques amb ells encara que sigui de forma accidental t’insulten o t’agredeixen físicament. Doncs bé, nosaltres també ho sabem i podem fer-ho.
Figaró-Montmany (Vallès Oriental)