Opinió

Rubí i el català

Estació de Rubí. Onze de la nit. Una mare va a recollir el seu fill, que arriba en tren de Sant Cugat. S’atura (no aparca) prop de l’estació. Rere seu hi ha un cotxe de la policia municipal que li fa llums. La mare baixa del cotxe i diu a l’agent que serà un moment, que espera el seu fill. “Ves a aparcar a un altre lloc”, diu amb insolència i mala hòstia la policia. “Només serà un moment”, repeteix la mare, que aprofita per dir-li que li pot parlar en català. “Si lo quieres te lo repito en inglés”, diu la municipal, i seguidament truca als seus companys de cos i de sobte apareixen dos cotxes més de la policia municipal envoltant la dona (la dona en pijama, sense sostens, i indefensa, que només anava a esperar el seu fill). “Tienes un mal día”, diu la mare. “Te voy a meter tres denuncias para que te acuerdes de mí”, respon la policia sense concretar les denúncies. “A mi no me habla catalán ni Dios”, afegeix. Cal que continuï? Es veu que la policia municipal de Rubí no sap que parlar en català és un dret; però no és només això, es comporten, a més, amb un abús d’autoritat injustificable. Això sí, es veu que saben parlar en anglès.

Rubí (Vallès Occidental)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.