Opinió

Remodelar l’espai

L’èxit de la manifestació fa ressaltar que:

1. El col·laboracionisme se sent fort i disposat a l’enfrontament. El president Aragonès considera que Junts no té cap estratègia i li exigeix “lleialtat”.

2. El calendari i l’ultimàtum de l’ANC és un torpede a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Li treu el discurs profund, el d’en Tardà i Junqueras, manllevat dels Comuns i del marxisme. Les correlacions de forces del reino l’allunyen de l’independentisme i l’acosten al republicanisme de sempre.

3. Junts va entrar al govern amb el pas canviat i no l’ha recuperat mai més. Els consellers combreguen amb l’autonomisme. Però no poden explicar-ho ni bastir un relat col·laboracionista propi. Perquè la caracterització la té la presidenta Borràs. Institucionalment, Junts és col·laboracionista i es diferencia amb categories i imatges unilaterals.

4. La gent no ha cridat “Unitat” aquest setembre, sinó que ha repetit “Traïdors: dimissió”. La clau per cosir la divisió és el sotmetiment del col·laboracionisme. “Així no podem continuar”, deia en Jordi Turull al mes d’agost. Es referia al govern. Tot i que també a la doble ànima de Junts, on rau un dels nusos que obturen el present.

5. El reino no concedirà la independència, això ho veu tothom. Un segon nus per desembossar és el paper del president Puigdemont. L’exili és la justificació institucional, jurídica i diplomàtica al plantejament de l’ANC. Confrontar-se al col·laboracionisme amb Puigdemont desembossaria el tap de les disputes.

Avui, la cosa més essencial és remodelar l’espai.

Camós (Pla de l’Estany)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.