El lector escriu

Confinament i gent vulnerable

Tinc 63 anys, he dedicat tota la meva vida a tenir cura dels altres com a metge de vocació.

A causa d’una fibrosi pulmonar, em van trasplantar els pulmons fa vuit anys, tinc la incapacitat permanent absoluta per les seqüeles postoperatòries i el risc que suposava seguir atenent malalts. Segueixo tractament amb immunosupressors i corticoides. Em vacuno contra la grip per evitar infeccions, sobretot respiratòries, pel perill evident que això suposaria. Segueixo les recomanacions de les autoritats, reclòs al meu domicili. Ja em falten productes de primera necessitat que no puc demanar per internet, fet que m’obliga a desplaçar-me fins als supermercats per poder proveir-me.

De què ens serveix, a aquest col·lectiu, que el govern català i l’espanyol es vanagloriïn que els subministraments essencials estaran garantits? ¿Per què em diuen encaridament que no em mogui del domicili, si després m’obliguen a sortir on hi ha major perill de contagi?

Per què no s’ha tingut en compte el fet de facilitar-nos la dispensació de la medicació crònica, encara que fos anar una sola vegada al mes a recollir-la? Mentre centres comercials es vanen de l’ajuda a la gent gran i als necessitats, la realitat és que, per internet, de la gran demora amb servei incomplet de les comandes inicial s’ha passat a la impossibilitat de demanar res perquè no es té l’opció de connectar-s’hi, i quan és possible, resulta que no hi ha cap horari disponible.

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia