En defensa de l’alcaldessa de Vic

Penso que la diputada de JxCat i alcaldessa de Vic, Anna Erra, té tota la raó quan, per tal de defensar al Parlament el programa lingüístic No em canviïs la llengua, va dir que s’ha de conscienciar els catalans “autòctons” perquè posin fi al costum de parlar sempre en castellà a aquelles persones que “pel seu aspecte físic o el seu nom no semblen catalanes”.

És ben cert que la majoria dels qui parlem normalment en català canviem de llengua quan ens adrecem a una persona que per la seva aparença física no “sembla” catalana, generalment per una qüestió de comoditat davant la possibilitat que no ens entenguin.

Per tant, si el que es vol és potenciar l’ús social del català, en general, i especialment el seu ús per part d’aquelles persones que no són autòctones, aquesta proposta sembla, doncs, del tot raonable i justificada.

Se li hauria d’exigir, però, que s’hagués expressat millor no fent al·lusió a uns trets físics suposadament no catalans, perquè la població catalana és cada vegada més diversa i mestissa, o bé que hagués utilitzat l’expressió els “catalanoparlants” en lloc dels “catalans autòctons”, perquè aquests parlen avui dia majoritàriament en català i en castellà. Ara bé, d’aquí al fet que els partits de l’oposició qualifiquin les seves paraules de “racistes”, hi va un bon tros, perquè, al meu parer, no hi ha cap voluntat manifesta de discriminar lingüísticament ningú per raó del seu origen ètnic, religiós o social, ans al contrari, perquè el que justament es pretén és tractar els immigrants o estrangers igual, des del punt de vista lingüístic, que els “catalans autòctons”.

I que, a sobre, un partit com Ciudadanos sigui qui l’acusi de voler “dividir i estigmatitzar” els catalans per la llengua amb què parlen, quan aquest partit, tot i el seu suposat bilingüisme, no ha fet altra cosa que marginar el català, utilitzant només el castellà en tots els seus actes i intervencions polítiques importants per tal d’identificar així aquesta llengua amb la Catalunya “constitucionalista” i “antinacionalista” (catalana, és clar), doncs, la veritat, fa riure per no dir res pitjor.