Tractaments postictus

Mes d’un 50% de les persones afectades per un ictus tenen seqüeles negatives cròniques postictus. Moltes d’aquestes persones no perceben que un ictus no és res més que un accident vascular cerebral que mata les neurones del cervell malmeses i que, de rebot, afecta negativament el funcionament dels òrgans mancats dels seus impulsos nerviosos, que haurien d’haver generat aquestes neurones.

Resulta evident que la seva recuperació s’ha de produir forçosament on s’ha originat l’accident, que sense cap mena de dubte és al cervell. Erròniament, massa vegades s’associa la seva recuperació al tractament de l’òrgan afectat, ignorant que, amb la simple rehabilitació dels impulsos nerviosos perduts, l’òrgan afectat funcionaria de nou amb tota normalitat.

El grup de familiars i persones afectades per un ictus (www.ictuspremia.org), s’ha creat preferentment per afrontar i millorar les seqüeles postictus. D’antuvi, però, topa amb la manca de credibilitat i coneixement de la neuroplasticitat i les poques solucions creïbles ofertes pels serveis sanitaris, segurament a causa de la gran complexitat que suposa el seu desenvolupament. És per tot això que la creació de grups d’ajuda mútua de familiars i persones afectades per un ictus esdevé totalment recomanable i imprescindible, sobretot quan es té la plena seguretat que és possible la rehabilitació aplicant els principis bàsics de la neuroplasticitat.

Per aconseguir-ho es proposa fer una crida tant a familiars i persones afectades com a professionals sanitaris, disposats a participar en la solució d’un problema sanitari d’àmbit mundial no resolt, amb la finalitat d’avançar en la creació d’una massa crítica, necessària per establir una satisfactòria evidència científica que avali els tractaments postictus assolits.

Vegeu els documents: http://www.ictuspremia.org/arxius/modelcatalapostictus.pdf http://www.ictuspremia.org/arxius/neuroplasticidadtxt.mp4