No hi ha fractura social!

A la senyora Inés Arrimadas, qui, en una recent entrevista a TV3 com a cap de l’oposició, va parlar per enèsima vegada de l’existència d’una suposada fractura social a Catalunya, voldria donar-li un consell: que faci el favor de mirar el darrer reportatge del 30 Minuts de l’esmentada televisió, titulat ‘Brexit’, l’última frontera, emès el passat 4 de novembre i que tractava sobre com la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea pot afectar la vida d’Irlanda del Nord. En el reportatge en qüestió podrà adonar-se del que és realment una societat fracturada, és a dir, trencada, en veure com encara, a dia d’avui, al territori britànic d’Irlanda del Nord, conegut com l’Ulster, hi ha dues comunitats, la catòlica (proirlandesa) i la protestant (probritànica) que, malgrat els petits canvis que es comencen a produir, viuen totalment separades (i enfrontades) en barris separats per l’anomenat Mur de la Pau, i, fins i tot, amb escoles segregades, ja que només el 10% dels alumnes van a escoles integrades, fruit tot plegat de la guerra civil no declarada que va patir aquest territori a finals dels anys 60, per culpa dels enfrontaments, més polítics que religiosos, entre catòlics i protestants. Sortosament a casa nostra no patim res de tot això, perquè als catalans la nostra història ens ha permès ser un poble majoritàriament civilitzat, pragmàtic i tolerant. Podem estar profundament dividits quant a les qüestions polítiques, sobretot, entre els partits constitucionalistes i els sobiranistes, però no tenim cap mena de fractura social, ni es pot dir tampoc que la nostra convivència estigui trencada. Si així fos, a les portades dels diaris no només hi veuríem notícies sobre les nostres disputes polítiques, sinó sobre temes molt pitjors com, posem per cas, una violència social àmpliament estesa i generalitzada.