No són brometes, és racisme

Fa 21 anys que visc a Catalunya, els meus cognoms són catalans i he estat criada al Penedès. No obstant això, el meu físic indica altres coses, ja que soc adoptada de la Xina. Des de ben petita que he hagut d’aguantar comentaris de tot tipus, uns de més grau i d’altres, de menys. Tot i així, el que mai he deixat de sentir és el ni hao o el konnichiwa quan passo al costat de persones pel carrer. Estic farta que quan ho comento de vegades la gent em digui: “No és racisme, Anna, són brometes.” Amb el temps he après a donar-li menys importància, però no són bromes, podríem anomenar-ho microracisme.

Les persones que m’ho han dit anaven amb la idea predeterminada que no els entenia i que, per tant, no obtindrien rèplica. Algunes inclús m’han demanat perdó quan els he contestat. En serio que t’haig de demostrar que t’entenc per aconseguir el teu respecte? No és suficient ser una persona?