Insisteixo

Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: “Fem República Catalana”, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (el contrari d’una monarquia), i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. ERC i JuntsxCat, llegiu-ho a poc a poc, no era per fer un altre referèndum, hem votat en dos i el segon amb sang pel mig; no era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol; no era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars; no era pel dret a decidir, ja hem decidit... era per la República, només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, la CUP, Súmate, els CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.