Un conte que pot ser verídic

En un país no llunyà hi vivien unes famílies felices que al llarg dels anys amb pau i treball anaven passant els dies i pujant els fills procurant per ells un bressol, una escola i una educació perquè en el dia de demà poguessin ser persones de profit, guanyar-se la vida honestament i aportant a la societat el millor d’ells mateixos; però la providència no sempre és benigna amb tothom. Vet-ho aquí que un bon dia la bona hora d’aquestes famílies es va aturar. Alguns dels seus caps que lluitaven sense descans ni por contra un Drac esgarrifós varen haver de claudicar en la lluita, car ell treia foc pels queixals i disposava de molta força; els que li plantaren cara només tenien un exèrcit incondicional rere seu, sense armes, pacífic, que solament lluitava amb la fe de la seva raó, i és clar, la força els vencé. Ara els petits d’aquelles famílies a les quals el Drac va raptar algun membre, amb la innocència i la curiositat infantil que caracteritza certes edats, pregunten al progenitor que en té cura: On són el pare o la mare?, i per què?, que són dolents? No, no són dolents, els responen, però no ho entenen. Ni nosaltres tampoc.