Impacte visual a la televisió

Des que la nova tecnologia digital ha entrat de manera definitiva a la TV resulta altament aclaparadora la seva visualització. A qualsevol programació televisiva, ja siguin telenotícies, magazins, debats de tertulians, concursos o fins i tot a les pel·lícules, l’excés d’imatges digitals, avisos lluminosos, textos de les xarxes socials, logotips de la cadena, reclams de la programació de l’endemà, llumets i centelleigs,, fons de pantalla en moviment i imatges repetitives incessants, fan de la seva visió quelcom tremendament esgotador. I no solament pel que fa a la part visual, que produeix una fatiga òbvia davant tant impacte innecessari, sinó que també perjudica molt negativament l’atenció i la concentració en el contingut verbal. Un impacte continuat i tan divers d’imatges, en contra del que es pretén, distreu la comprensió oral. Quantes vegades he perdut la concentració d’una conversa o tertúlia per culpa de les repetides i impactants imatges del fons (per exemple les imatges de la càrrega policial de l’1-O), o per culpa dels tuits o textos informatius que envaeixen la imatge de la pantalla, fins i tot tapant-la parcialment. Francament, enyoro aquells fons neutres d’antany, plans, nets, en els quals es podia concentrar l’atenció en la paraula i en la gesticulació de la persona que parlava. Un suggeriment als programadors, realitzadors i dissenyadors de TV: “La simplicitat és la màxima sofisticació” (Leonardo da Vinci).