Factures...

Cada mes puntualment arriben rebuts de llum, gas, telèfon... atapeïts tots de números i més números, d’ofertes, de descomptes... sempre amb el resultat i l’IVA claríssims d’un total ascendent tot sovint. Moltes vegades he intentat rellegir la lletania de números, alguns suposadament beneficiosos per a nosaltres, pobres clients, però quasi sempre indesxifrables. Tot plegat, un galimaties que no hi ha qui ho entengui... Pagar i callar... I encara hi podria afegir la quantitat d’agents comercials enviats per comercials sense entranyes i ànima als pisos dels pobres clients –molts jubilats– que ofereixen l’oro i el moro en descomptes i grans ofertes de regals que t’omplen el cap i que sovint espanten els pobres clients. Comercialment no t’estafen però en realitat t’atabalen i molt, i al cap i la fi no regalen res de res. Déu meu, quin món... qui pogués ser assessor d’alguna d’aquestes multinacionals amb un bon sou. I per què no, estic preparat: soc jubilat i evidentment no sé res de res de la matèria... com molts dels seus assessors expolítics. Que lluny estem de quan les empreses petites regalaven la llum a moltes parròquies i molts pobres...