Jubilació

Proposta de jubilació, feta fa 15 anys. El que més sàpiga, que més hi digui, però mantenir l’edat de jubilació a 65 anys és totalment contraproduent i poc encertat, tota vegada que estem pagant aturats joves que podrien molt bé fer la feina d’aquelles persones pròximes a la jubilació que tenen algun problema de salut, fet que els obliga a estar de baixa llargues temporades amb el consegüent perjudici per a l’empresa i per a l’Estat. Algú ha fet un estudi sobre una proposta similar a la que faré tot seguit?: jubilació obligatòria als 63 anys per a tot treballador en règim general a la Seguretat Social; pensió màxima i única de 962 euros al mes per a un sol membre de família; matrimoni sol, 1.503; amb familiar a càrrec, 1.800; discapacitat sense familiars, 962 i tota l’assistència garantida. Mentre hi hagi un sol aturat, prohibit fer hores extraordinàries. El jubilat és actualment (aquell que té una pensió digna) el que més fa córrer els diners, perquè ja no té la necessitat de pensar a estalviar, i amb més motiu si sap que els fills ja tenen feina. La vida d’una persona s’ha de trossejar en tres etapes: fins a 25 anys per formar-se com a persona responsable; dels 25 fins als 63 per treballar i assegurar-se el futur, i d’aquí fins al final per viure. Si per aconseguir poder viure es fes necessari un nou plantejament de la quota obrera els treballadors haurien d’entendre que és una inversió per assegurar el seu futur.