Ostatges

Il·lustre senyor Pablo Llarena Conde: li adreço aquesta carta per confessar-li que, com els senyors Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats preventivament des de fa més de 100 dies, també vaig ser present a la Rambla de Catalunya el 20 de setembre. Com ells, vaig mostrar la meva repulsa a la intervenció de la Guàrdia Civil a la conselleria d’Economia romanent dempeus tot el dia. Va ser una concentració pacífica tot i les desenes de milers de concentrats, sense cap incident llevat dels desperfectes que van patir els cotxes policials aparcats davant de la conselleria i que, com els Jordis, vaig condemnar i condemno. Som gent de pau. A la matinada, van pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar la fi de la concentració i obrir un passadís amb l’ajut de voluntaris per tal que poguessin sortir els funcionaris amb el material requisat. La mateixa policia va recomanar als Jordis que s’enfilessin al cotxe per fer-se escoltar millor.

Que la separació de poders a Espanya és, en realitat, un menage a trois, ja ho sabíem; però, tot i així, aquest cas supera tota perversió quan els feixistes condemnats pels fets de la Blanquerna l’any 2013 no són a la presó perquè tenen fills menors. Sóc gran i els Jordis tenen fills petits, m’ofereixo en lloc d’un dels dos i, com que sóc un humil independentista, afegiríem un rescat complementari que pagaríem, com sempre, solidàriament; ja ens dirà, senyor Llarena, si en bitllets petits o grans; i sense marcar, és clar.