La nostàlgia del franquisme ataca

No hi entenc res de res; des del 1979 per molts es ve gaudint d’una relativa democràcia, que molts ja sabíem des d’un principi que el document que es va signar com a Constitució Espanyola el 1978 era de conveniències. D’aquesta Constitució s’ha intentat debatre moltes vegades la seva rectificació sense entesa, però sí que es va modificar en menys de 48 hores, quan al PP i al PSOE els va convenir, que ben segur que els més entenimentats que jo i d’altres, recorden el perquè. Ara, amb la imminent trencadissa entre Espanya i Catalunya, hi ha corredisses per iniciar converses per fer allò que fins ara no es podia fer, reformar la Constitució, que per a la majoria dels catalans que estem a favor de la independència seria contraproduent, ja que el PP, amb el suport del PSOE i Cs, tombaria totes les propostes dels catalans. Ara no toca. Ara toca tirar la independència endavant i peti qui peti. Ara ja sabem amb tota certesa qui ens estima i qui ens castiga. No són gaires els que ens estimen, però són molts més els que ens castiguen; però el més paradoxal és que aquests són els que s’enriqueixen amb els impostos de tots els ciutadans i que fan els ulls grossos a l’hora d’afrontar la corrupció que treballa dintre el govern i des del PP amb el vistiplau del PSOE i Cs. Però si volem anar mes enllà, també hi podem afegir els magistrats afins i compromesos amb el partit, amb l’encàrrec rebut, d’esmicolar Catalunya, fins i tot intentant impedir a garrotades votar l’1-O, però sí que varen produir 893 ferits que les forces de seguretat de l’Estat manades pel Ministeri d’Interior, varen aconseguir amb tota mena d’armament antidisturbis sobre una gent que només volia votar, i que es defensava amb les mans enlaire.

Mariano Rajoy és el president del PP i del govern de l’Estat espanyol. Voldria pensar que no és l’únic responsable de tot el que passa a Catalunya, però sí que estic segur que la solució és a les seves mans, com també les ordres que s’haurien de donar per tornar a la normalitat del diàleg, l’alliberament dels presos per haver organitzat les manifestacions pacifiques, i el retorn al seus llocs de la força armada que ha envaït Catalunya en contra de la democràcia i dels catalans.