Estat d’excepció

Ara ja no es tracta d’una qüestió personal; amb tot això Catalunya s’està fent gran. El que només ens imaginàvem ara està passant! Es pensen que lliguem els gossos amb llonganisses? I que vivim com reis? És que ens volen com esclaus. Estem construint un país fet a ell mateix! Ens cobreixen amb un vel negre perquè no hi vegem però això ja és escandalós. Hem de saber que cuidar el país repercuteix en un feedback més beneficiós fins i tot que l’esforç que hi hem dedicat. Un petit pas genera un pas de gegant per a la nostra pròpia evolució. Necessiten treure’s la son de les orelles; és que no tenen draps bruts per netejar, ells? Tot el que hem assolit al llarg de la història ha estat per esforç pur i dur. Per guanyar uns mil·límetres de llibertat ens hem desviscut. Ara ens volen partir però d’això no va el tema: és la dignitat. Segons les últimes declaracions dels nostres representants, no hi ha bases legals per apropiar-se del que no és seu. “No ens dona la gana de tenir por.”