Gràcies, PSOE; molts gràcies, PSC

“La democracia es la transposición de lo cuantitativo a lo cualitativo: que lo que quieren los más se convierta en lo mejor.” (Enrique Tierno Galván, 1918-1986) Des d’aquí vull expressar el meu agraïment més sincer al PSOE, al PSC (la seva franquícia) i molt especialment al “gran guia” Miquel Iceta, perenne postulador, per anar vivint de la bicoca com ha fet sempre. És evident que Catalunya els deurà agraïment etern per haver fet possible, en espera d’una suposada reforma constitucional, que avui governi el PP. Moltes gràcies a tots i a totes! Si tota aquesta colla, que es qualifiquen de socialistes, tingués una mínima idea del que vol dir “ser socialista”, de ben segur que la seva actuació hauria estat molt diferent, perquè, enguany, suposo que s’hauran adonat de quina és la seva responsabilitat en l’afer que ens ocupa. Senyors i senyores “socialistes”, hem arribat a un punt en què el més important no és una hipotètica independència. La qüestió fonamental és si volem viure en democràcia o simplement subsistir sota el jou d’un règim hereu d’un altre de trist record i nefastes conseqüències. És llastimós veure com un partit (d’esquerres?) històric ha perdut el nord i ha renunciat als seus principis i a la seva raó de ser; de ben segur que per aquest camí l’únic que aconseguirà és convertir-se en residual a Espanya i en extingit a Catalunya.