Opinió

De reüll

Silencis

Aquesta setmana l’expresidenta del Parlament Laura Borràs s’enfronta al seu passat i veurà passar de prop el seu futur si més no pel que fa a la seva trajectòria política. Els primers dies semblen allunyar-la de la política i tot fa pensar que Junts, a les portes d’unes eleccions municipals, no en deixarà passar ni una. Aquests últims dies s’ha pogut comprovar la soledat amb la qual Borràs ha hagut d’assistir al seu judici. Cap alt càrrec l’ha acompanyada i la confessió d’un dels acusats reconeixent el frau a l’Institut de les Lletres Catalanes malmet la imatge de la presidenta d’un partit que aspira i necessita fer un bon resultat el pròxim mes de maig. I és que entre tanta polèmica el més inquietant i el que més soroll feia ahir era el silenci majoritari d’amics i coneguts reclamant el que fa uns mesos era un clam unànime; la dimissió de Borràs de tots els càrrecs i de l’únic que li queda, la presidència de Junts. Silenci perquè molts ja la donen per sentenciada i albiren la seva mort política. Ja no cal demanar res. El silenci contrarestava amb les paraules de la defensa de la presidenta recordant que els acusats tenen el dret de mentir, que el pacte entre acusats i fiscalia vulnera el dret de la seva clienta i que les proves no són concloents. Però això ja no és política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.