El lector escriu

So

Estem en un parc un dia d’estiu. Sentim el so d’una campana. Un sol toc. La nostra filla indica: és la una. Un acte reflex em fa mirar el rellotge. Sí, és la una. A ella no li ha calgut. Temps enrere a les persones tampoc els calia. El so d’un campanar indicava els moments del dia. També anunciava celebracions, defuncions, convocava a missa, alertava de perills o cridava a sometent. Cada so té la seva peculiaritat. Cadascun indica el seu campanar. Recordo de nit seguir des de l’habitació o els carrers de Girona del so agut de l’ajuntament al greu de la catedral. El so de la campana forma part de la nostra cultura des dels primers temps de l’ús dels metalls. La literatura ha creat al seu voltant personatges com Josafat. Al cinema el sentim en diverses pel·lícules. Se’n fan concerts. És utilitzat en moltes cerimònies. És un so universal. El trobem en tots els continents. Les seves ones són un mantra en expansió. Hom pot connectar-s’hi des del més íntim i deixar-se endur més enllà. Avui, el tragí diari i d’altres interessos el poden fer perdre per subjectar-nos al so dels nous campanars, els aparells digitals.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia