El president turc, Recep Tayyip Erdogan, apareixia en l’escena política fa gairebé dècades com un outsider. Iniciant la seva carrera com alcalde d’Istanbul, l’ara veterà mandatari ha demostrat un poder absolut –en clau domèstica hi ha pocs rivals que li facin ombra– i en l’escena internacional Turquia s’ha erigit com un país clau. És una economia potent i diversificada (un sector agrícola fort, una important oferta turística i teixit tèxtil) i té una gran ascendència a l’OTAN perquè és el país que aporta més soldats després dels Estats Units. Suècia i Finlàndia han passat per l’adreçador. No són els primers. La Unió Europea ja va acabar passant per caixa per evitar una greu crisi de refugiats. Erdogan tria la seva partida i sempre guanya.