L’escot

“Hi ha una senyora a TV3 que abans de començar un programa entra al plató per posar bé els nusos de les corbates, netejar les ulleres, equilibrar escots i passar un raspall que elimina restes de caspa”. Ho va escriure fa nou anys l’enyorat Manuel Cuyàs recordant que era “imprescindible” perquè “si sortíssim amb la corbata mal posada els espectadors només estarien per aquest detall, no escoltarien el que diem i el programa sencer fracassaria”. Els detalls es magnifiquen a la tele, on el que diem s’oblida i el que es recorda és el de l’escot de la portaveu del govern Patrícia Plaja. L’hi van equilibrar en una pausa a Els matins tot i que ella ha volgut explicar que no la incomodava. D’un escot equilibrat a un comunicat oficial. No és un fracàs, tot plegat? Haver de justificar per què hem anat a la tele a parlar de la nostra feina amb un top gris perla sedós? Sempre són pits o faldilles curtes, mai són les corbates mal nuades. L’experta en comunicació estètica Patrycia Centeno comença el llibre Poderío amb una cita d’Alexandria Ocasio-Cortez, la congressista nord-americana més jove: “El meu poder deriva de la meva feminitat. Qualsevol intent de presentar la feminitat com a trivial és un intent de robar-me aquest poder.” Ens el roben equilibrant escots.