Solidaritat parroquial

Aquestes mateixes pàgines d’El Punt Avui han acollit, més d’una vegada, reportatges estadístics on s’ha posat de manifest la quantitat d’estrangers que viuen a Lloret i la varietat de nacionalitats que hi ha. En general la convivència és bona, existeix un recíproc interès per la vida dels uns i dels altres i, per tant, ara que estem assistint, atònits, a la guerra que Rússia ha declarat a Ucraïna, els lloretencs sentim un especial sentiment fratern envers els immigrants procedents d’aquest país. És evident que la colònia ucraïnesa, formada inicialment per gent que ha vingut a guanyar-se la vida a la nostra vila treballant en el món del turisme, s’està engruixint amb nouvinguts que han pogut escapar de l’àrea del conflicte i busquen recuperar la pau entre els seus compatriotes a les terres catalanes. Fins ara teníem comptabilitzats uns 750 ucraïnesos (un 5,5% de la població estrangera). De russos n’hi havia 1.926 (quasi un 14%). La parròquia de Sant Romà de Lloret, amb el seu rector al capdavant, ha estat de les primeres institucions locals que han sabut brindar una atenció especial al conflicte, tant per aquells, encara pocs, que han escapat de la barbàrie en què es veu involucrat el seu país, com dels que ja vivien a Lloret però que segueixen, preocupats, els esdeveniments de la seva pàtria. Gairebé des de l’inici de l’enfrontament bèl·lic, a les misses dominicals, representants de la comunitat ucraïnesa han agafat el seu protagonisme participant d’una manera ostensible en les pregàries i en determinats moments de la litúrgia, singularment canten el Credo en la seva llengua, després que nosaltres ho hem fet en català, i, en acabar la missa, també afegeixen alguna altra cantúria. Sorprèn i emociona veure entre els assistents força joventut i mainada. Els seus precs i cants arriben al cor, fan posar la pell de gallina quan hom els mira i veu la seva cara plena de bonhomia i pensa en els reportatges que ens ofereix la televisió, a través dels quals constatem com l’afany imperialista d’un embogit Putin va aterrant habitatges, va matant gent i va sembrant la destrucció i la misèria arreu. I tots plegats estem impotents davant la possibilitat que, segons la represàlia aplicada, un energumen d’aquest tarannà pugui fer encara un pas més endavant i prémer el fatídic botó que desencadeni una guerra atòmica. I nosaltres que crèiem en la progressiva democratització de la societat! Quina tristesa!