Opinió

A la tres

Quina llàstima!

“Com volen que ens la creiem, la imparcialitat de la comissió que estudia els suplicatoris?

Ja s’entén, que els debats de la comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu hagin de ser confidencials, quan es debat sobre la possible retirada de la immunitat a uns eurodiputats. Però és una llàstima. És una llàstima que ahir no poguéssim escoltar les compareixences de Puigdemont, Comín i Ponsatí defensant la persecució política a la qual estan sotmesos, i que en canvi portem mesos i mesos havent de sentir segons quins comentaris de segons quins eurodiputats (“Ventilarem el suplicatori tan bon punt puguem i enviarem Puigdemont cap a Espanya”, deia mesos enrere Esteban González Pons, vicepresident del grup popular europeu). Quina llàstima no poder-los sentir, deia, perquè finalment aquest suplicatori haurà estat l’oportunitat de dur al cor polític d’Europa la situació de Catalunya, i que els tres eurodiputats expliquin la violació de drets fonamentals que pateixen, ells i els que són a presó. La Junta Electoral espanyola no els va voler deixar presentar, i el mateix Parlament Europeu –pressionat per l’Estat– inicialment no els deixava prendre possessió. Però ahir eren allà, defensant-se com a eurodiputats. Volen més proves, d’aquesta persecució? El perdran, el suplicatori. Com volen guanyar-lo si qui presideix la comissió és l’eurodiputat de Cs Adrián Vázquez, que ahir ja se saltava la confidencialitat de les sessions? Com volen guanyar-lo si el ponent del cas –qui en farà l’informe final– és l’ultraconservador búlgar Dzhambazki, que ja ha provocat algunes protestes al Parlament per les seves intervencions contra els gitanos i el col·lectiu LGTBI? Com volen que ens creiem la imparcialitat de tot plegat? Serà com la de la justícia espanyola? Que ho preguntin a l’Adrià, doncs. O a la Tamara. I qui el votarà, finalment, aquest suplicatori? Els eurodiputats socialistes espanyols, que a Espanya parlen d’indults i de reformar el Codi Penal? Que es retratin, com a la comissió d’investigació de l’emèrit. Potser el perdran, sí, el suplicatori. Però haurà estat una victòria, dur el cas a la comissió i, d’aquí a uns mesos, al ple. No descartin, tampoc, una victòria. I si no, al darrere hi haurà la justícia belga, que –a diferència d’altres– ha demostrat que primer és justícia i després és belga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.