Rave rere rave i rave

De raves, al canvi d’any, una rega a l’hort, i no pas tots agafats per les fulles. Alguns sí. No per exagerar, sinó perquè hi havia poc més per on agafar-los que per les fulles. Però d’altres no. Són raves de veritat. Bon paper del rave del vicepresident i candidat d’ERC, Pere Aragonès, que no aconsegueix entendre’s amb un sol soci al govern i abans de saber l’aritmètica parlamentària, i sense mínim programàtic, ja proposa societat a tres més que sap que entre ells no lliguen ni amb fum de sabatots, que diria l’àvia Neus. El rave de l’Albiach, que galleja refeta que cent vegades li diran per governar amb Junts i cent vegades dirà que no, com si ja haguéssim esborrat que la companya Colau va acceptar la poltrona de Valls. El rave del PdeCAT, que a moltes enquestes ni surt, però ja veta els cupaires. El rave del jeroglífic que representa saber com s’han acabat configurant les llistes de Junts, amb dues pantomimes de primàries incloses. El rave de Víctor Font, que anuncia pilars bàsics (Xavi i Jordi Cruyff) del seu projecte al Barça que a l’instant li piulen que ells ja estan en altres projectes. La rave de Llinars del Vallès que no varen detectar a la prèvia un dia tan procliu a raves provocadores com aquesta. I el rave dels que s’entesten que s’havia de desmuntar més de pressa. Més de pressa? Tres-cents energúmens convocats fins dilluns i que porten hores posant-se fins al cul d’alcohol i altres substàncies? Més de pressa?