Opinió

Ombres de primavera

La lluita de classes

“Ara es fan evidents les conseqüències d’unes retallades que van deixar que uns quants es continuessin enriquint a costa de l’empobriment de la majoria.

Cda dia, com ho feu tants, surto al balcó a les vuit del vespre per aplaudir (picar cassoles ho deixo per a altres ocasions i motius) els treballadors de la sanitat pública com una forma d’agraïment a la seva feina realitzada amb una dedicació (i un risc evident) que ultrapassa l’habitual, que ja és molta. Algú em va dir que no necessiten “aplaudiments horteres”, sinó material i recursos. Tanmateix, molts han fet saber que ho agraeixen, i és així que espero poder continuar sortint al balcó per compartir també un moment amb els veïns en què aprofitem per saludar-nos, desitjar-nos bona nit i que estiguem bé.

El cas és que penso que aquest agraïment l’hauríem de fer extensiu als treballadors dels supermercats, als transportistes, als repartidors, als que despatxen a les farmàcies i també als estancs, al personal de la neteja pública, als cuidadors de gent desvalguda, i s’ha de fer un reconeixement, a banda del que diuen els seus comandaments, als membres de les diverses forces de seguretat pública que fan tasques d’ajuda. Moltes d’aquestes persones són mal pagades, estan exposades a la precarietat laboral, que l’administració pública ha permès que s’agreugés arran de la crisi encetada el 2008, i que molt possiblement patiran com tants d’altres les conseqüències econòmiques del coronavirus encara que els propietaris i accionistes de les seves empreses tinguin guanys. Em sap greu si m’oblido d’altres persones que fan feines essencials perquè continuem abastint-nos en aquests temps de confinament, en què la resta tenim el privilegi de quedar-nos a casa i fins i tot continuar-hi treballant, mentre que lamento que hi hagi empresaris que exposen els seus treballadors (condicionats per les seves necessitats, sotmesos a pressió) a seguir fent feines que podrien ajornar-se.

Voldria, però, tornar a la sanitat pública per insistir en el fet que ara es fan tràgicament evidents les conseqüències d’unes retallades originades en unes polítiques que van salvar els bancs (que, en lloc de retornar res, encara es beneficiaran dels crèdits que, per exemple, hauran de demanar els estats) i van permetre que uns quants es continuessin enriquint a costa de l’empobriment de la majoria. I ja podem témer que, anant mal dades, aquests potentats, encara que hagin acumulat tanta riquesa, exigiran, a través d’acomiadaments definitius o temporals, que l’Estat es faci càrrec del desastre. Això havent-se’ls permès pagar impostos ridículs, defraudar Hisenda, rebutjar reformes fiscals i beneficiar-se de reformes laborals infames.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia