Opinió

Vuits i nous

‘Historietes exemplars’

“Folch i Torres va descriure la Catalunya miserable de fa cent anys

Corren per casa uns llibrets de 32 pàgines que, amb el títol d’Historietes exemplars, contenen petites narracions de Josep M. Folch i Torres, il·lustrades per Joan Junceda. Els lloms tenen colors vius. Fan bonic a la biblioteca. Quants anys fa que em limitava a contemplar-los? Tinc ordenats els llibres per ordre alfabètic d’autors. A les proximitats de Folch i Torres hi ha Foix, hi ha Faulkner... Es veuen més consultats. L’altre dia em vaig decidir a rescatar els llibrets. Me’ls he llegit. Van ser editats als anys seixanta per l’editorial confessional Balmes. Com que Folch i Torres va morir el 1950 i després de la guerra es va veure obligat a emmudir, s’ha de tractar de material rescatat dels anys vint i trenta, de l’època en què l’escriptor omplia la revista En Patufet amb les seves Pàgines viscudes. Algunes vacil·lacions en l’ús del català en alguns contes indiquen que Fabra tot just havia divulgat les Normes. Diria, per l’estil, que algun text no és de Folch sinó d’algú que l’editorial va colar d’estranquis per qualsevol motiu. Poso la mà al foc que algunes, poques, il·lustracions no són de Junceda. Ni Folch ni el seu dibuixant en van poder protestar perquè no van veure els llibrets publicats.

Folch i Torres, tot un fenomen literari i teatral, va ser blasmat ja en vida. Els més conspicus lectors el trobaven carrincló, extremament sentimental, acomodat a una societat dividida entre pobres i rics... Els llibrets de les Historietes exemplars no ho desmenteixen, sinó que, com que obeeixen a una tria feta per una editorial religiosa, ho confirmen. Sempre hi ha pobres que pateixen i un ric disposat a rescatar-los de la misèria gràcies a un incident providencial. Molt bé. D’acord. Ara: el que no m’expliquen ni Foix ni Faulkner ni Ferrater ni altres veïns de Folch és la realitat palpable de Catalunya, en els anys en què transcorren les historietes. Si hem de fer cabal de Folch, que no tenim perquè no fer-ne, fa només cent anys aquest país era ple de miserables que s’arrossegaven pels camins i per les ciutats captant o recollint fems. Gent espellifada, apedaçada, que es moria de fred i gana pels portals. Tots els nens eren orfes, de pare, de mare o de tots dos. Per obtenir una pesseta per a una medicina o per posar una col a l’olla s’havien de fer mil combinacions... Si els lectors de Folch i Torres, que van ser milers, no se n’estranyaven és perquè obrien la finestra i en comprovaven la veracitat. El meu pare va ser un orfe quan els fills de vídua abundaven. No fa ni cent anys... Publicades després de la guerra, les historietes devien tenir major vigència. Folch i Torres, que a més escrivia bé i era hàbil, necessita algú que l’estudiï sense prejudicis; Junceda es defensa sol: és, diguin el que diguin, el millor il·lustrador de la primera meitat del XX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.