El contrapoder judicial

La Junta Electoral Central s’ha autoerigit en un actor polític actiu, pressionant les institucions catalanes perquè el president Quim Torra perdi immediatament la seva condició de diputat del Parlament, malgrat que la base de la inhabilitació és una sentència per desobediència contra la qual s’ha presentat recurs i que està pendent de resolució ferma al Tribunal Suprem. És insòlit que un òrgan administratiu, creat per arbitrar períodes electorals, pugui actuar fora d’aquesta competència i adoptar una mesura que, a banda de tergiversar la democràcia, tensiona les institucions, genera inestabilitat política i crea una inseguretat jurídica al voltant de les decisions futures del govern Torra.

No es pot obviar, perquè no és un fet menor, que la JEC ha pres aquest protagonisme, en primer lloc, per encàrrec dels partits de la dreta espanyola (PP, Cs i Vox), que van instar-la a actuar en aquest sentit després de la sentència del TSJC sobre l’afer de la pancarta i, en segon lloc, amb la complicitat imprescindible del Tribunal Suprem, que ha preferit una execució precipitada d’aquella sentència a suspendre cautelarment l’ordre de la JEC fins a pronunciar una sentència ferma, tal com aconsellava la fiscalia.

Darrere d’aquest afer no hi ha altra cosa que l’estira-i-arronsa que el braç judicial de l’Estat i la representació política i mediàtica de l’Espanya reaccionària estan fent al poder polític emanat de les urnes, tant a Catalunya com a Espanya. La destitució de Quim Torra torpedina el govern català i la unitat d’acció de l’independentisme, i alhora espatlla el nou full de ruta de Pedro Sánchez i el seu govern progressista, que té la desjudicialització i el diàleg bilateral amb Catalunya com a prioritats i el president Torra com a interlocutor.