Opinió

Tribuna

Tapirs jardiners

Aquest mes de febrer, Lucas Paolucci, de l’Institut de Recerca Ambiental de l’Amazones, publicava a Biotropica un estudi sobre la influència dels tapirs en la regeneració dels boscos cremats de l’Amazones. Òbviament, un ingredient indispensable per a la regeneració d’un bosc cremat és l’aportació a aquest terreny de les llavors de les plantes que l’han de regenerar. I, en aquest sentit, hi ha molts estudis sobre les aportacions que fan en aquest àmbit tant ocells com rat-penats. Però ocells i rat-penats topen amb límits en la mida de les llavors que ells poden aportar a la regeneració d’un bosc, la qual cosa fonamentalment dificulta la regeneració dels arbres. Afortunadament, aquesta no és una limitació que afligeixi gens els tapirs.

Els investigadors varen dur a terme, doncs, un experiment controlat a l’Amazones consistent a comparar el que ocorria en un terreny cremat de manera anual del 2004 al 2010, amb el que ocorria amb un terreny pristí de la mateixa mida, i amb característiques similars d’humitat, i de densitat i menes de vegetació, abans de començar l’experiment.

Mitjançant observacions de camp i càmeres automàtiques, varen poder comptar el nombre de visites dels tapirs a ambdós terrenys (61 al terreny pristí, i 120 al terreny cremat). I el 2016 varen fer recollida de totes les defecacions que varen trobar als dos terrenys (43 al terreny pristí i 72 al terreny cremat). Finalment, varen identificar i comptar totes les llavors que varen trobar en la suma de totes les defecacions (equivalent a 2,950 llavors anuals al terreny pristí, i 9,822 al terreny cremat). Això mostra que els tapirs tenen una claríssima preferència per a defecar (i, per tant, aportar llavors), al terreny cremat.

Alguns articulistes s’han mostrat perplexos sobre què podria estar motivant els tapirs a comportar-se d’aquesta manera. Però jo crec que, si ens ho mirem des de la perspectiva de Gaia, el que està ocorrent és força obvi. Una selva frondosa ofereix molts més aliment als tapirs (que poden arribar a consumir 40 quilograms de vegetació diaris) i és molt més resilient i, per tant, al llarg del temps afavoreix la supervivència dels tapirs que hi viuen. Així, uns tapirs que tenen preferència per a defecar en boscos cremats es converteixen en agents actius de la regeneració forestal, ço que els beneficia a ells mateixos a la llarga, de retruc, i els dona més possibilitats de sobreviure i reproduir-se, que a uns tapirs que no tinguin aquesta preferència i, per tant, no ajudin a la regeneració. Aquest mecanisme repetit al llarg del temps acaba afavorint la selecció dels tapirs que regeneren, per sobre dels que no ho fan.

Un exemple més que, a Gaia, aquelles espècies que promouen l’augment general de la vida, veuen la seva supervivència afavorida. I a l’inrevés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.