Neorural

Amb el pap ple de les trifulgues de la ciutat, molta gent decideix fer-se neorural, això és, escampar la boira als pobles per fugir del soroll mundà. Els neorurals es distingeixen per anar disfressats de rudesa, per un parlar civilitzat i per mantenir uns costums, diguem-ne, pijos, com ara anar a comprar el pa en quatre per quatre o caminar per la muntanya amb la pressa de qui perd el tren. Un neorural manté la seva essència urbana encara que visqui en una barraca al mig del bosc. S’emporta la seva Nespresso i el primer que fa quan arriba a poble és assegurar-se que té una bona connexió a internet, no fos cas que el romaní i la farigola el privessin de les delícies del seu estimat Netflix. El neorude –o nou rural– passeja pel poble amb jupa de cuir vermell i ulleres d’aviador. Però pren cafè al bar de la plaça i fa amics de seguida. Es parla dels deu manaments que els urbanites han d’aprendre en els seus primers dies neorurals: 1) No robaràs ni et robaran (pots deixar el cotxe obert quan vagis a comprar cireres); 2) No esperaràs (ni faràs cua enlloc); 3) No botzinaràs (el tractor que tens davant és el teu veí); 4) Confraternitzaràs (a l’estiu t’asseuràs en una cadira al mig del camí); 5) No desconfiaràs (tothom et fiarà però no tindràs intimitat de cap mena); 6) Oblidaràs el teu nom (el foraster, el malnom): 7) Guerrejaràs (abans tot era millor, diràs): 8) Festejaràs (tradicions i flirtejos amb pobles veïns a punta pala); 9) Benmenjaràs (et fotràs com un vedell, parlant en plata) i 10) Seràs agraït (tot déu et regalarà tantes viandes que no te les podràs acabar ni en set vides).