En resposta a “Espècies invasores”
Amb relació a la carta del senyor Josep Ruiz de Sta. Coloma de Farners, “Espècies invasores”, publicada el 5 de setembre, voldria dir que estic totalment d’acord amb la seva visió antropològica. Recordo que fa anys jo ja deia en converses entre amics i coneguts que Franco no havia guanyat la guerra a Catalunya, sinó que ho va provar als anys cinquanta i seixanta portant onades de gent d’arreu d’Espanya, principalment de les regions més deprimides. També s’ha de reconèixer aquest “mèrit” a empresaris d’obres sense escrúpols, principalment del totxo i ciment, que anaven a contractar mà d’obra barata sobretot a Andalusia i Múrcia, val a dir que en detriment de la gent del país que volia sous dignes.
Sí, és cert: 1a, 2a i 3a generació, cal només sortir al carrer i escoltar com un percentatge elevat diu: “Soc català i espanyol.” No, no es pot ser les dues coses; no s’hi val, amb el tema de les “arrels”. Els avis varen plantar-se aquí, a Catalunya; els fills han millorat amb el treball i les ganes de viure millor que els pares. I els nets? Van a les universitats i molts gaudeixen de llocs de responsabilitat en diferents àmbits del nostre país. Per tant, han trobat el futur que cercaven per als seus. O ets català o ets espanyol. Fes-te la pregunta. Quina llengua parlo? Com actuo dins aquesta societat oberta i acollidora? Estimo aquesta terra que m’ha vist néixer i créixer? Llavors, què soc, català o espanyol? Vostè, tu, no cal renegar de res, només has de tenir una prioritat. Tu tries.
Cassà de la Selva (Gironès)