sempre guanyen els mateixos

frederic porta

Maneres d'exercir càtedra a Wembley

Wembley és una catedral de Londres, amb torres o sense. Una seu central d'aquesta peculiar religió d'avui dia. Allà s'hi va en peregrinació, s'escolten els sermons concentrat i cadascú hi fa les seves pregàries de fe i esperança en els colors de l'ànima. Allà s'hi han viscut autèntics miracles, milions de cops traspassats a través de generacions de fidels. Els més veterans guarden estampetes de Geoffrey Hurst, collita del 1966, i milions de compatriotes acluquen encara els ulls per recrear un míssil de propulsió ros encastat a la xarxa com si fos ahir, com si fos ara, disparat per fer història i canviar el curs del que havia de venir després. Cada matx a Wembley és una missa, allà no hi ha costellades, ni amistosos, ni mesos de juliol. Si hi arribes preparat per respectar el santuari amb onze nans barbamecs, senyal que continues enviant missatges al món i tens ganes de forçar nous prodigis. Aquest és el mateix Barça de Roma, però en versió lleva del biberó, i així pica l'ullet a qui vulgui entendre l'essència del seu esperit entre els seguidors de la causa i captar nous feligresos entre aquells que vulguin apropar-se a tan atractiva i espectacular doctrina, avui hegemònica per ètica i estètica en el món de la pilota. Guardiola s'ha emportat onze marrecs d'excursió i poc atenuen les circumstàncies de la pretemporada la valentia del crit: teniu, aquesta és la nostra manera de ser i hi continuarem fidels mentre altres tiren de veta. No cal expressar-ho a crits. Amb els fets, pots prescindir de les paraules.

Tant se val quants en quedaran d'aquí a deu anys. Poc importa la futura trajectòria i el detall personal. Valorem la manera d'empènyer el col·lectiu dels que formen el futbol de base blaugrana i, encara en major extensió, aquells infants disposats a pencar de valent per convertir somnis en realitat, com en el guió d'una dolça pel·lícula americana. Hi ha moltes maneres d'exercir càtedra a Wembley, i Pep Guardiola n'acaba de signar una de ben íntima i discreta, gairebé un secret entre nosaltres, els iniciats, que no ens pot passar per alt en tractar-se d'un xiuxiueig a cau d'orella. Preciosa ofrena del barcelonisme a la catedral del futbol europeu. M'és ben igual el mes, el rival, el resultat i l'anècdota. M'importa la substància, el medi i el missatge.

RES DE «SIS DE SIS» Ja ho diuen, l'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, però cal esperar que el Barça sigui un club amb el grau d'intel·ligència suficient per evitar qualsevol temptació d'exigir-se els títols en disputa. Afirmen també que el futbol no té cap tipus de memòria. D'acord, tot i que encara cou el record d'aquella ambició, tan gola avall, de lluitar pel «set de set» en temps no gaire llunyans. El primer convençut, Laporta. Ara, el primer que en parli, un morrió ben gran per bocamoll. I que li posi Guardiola.
ELS ALTRES, NI PIULEN En temps de les dues superpotències, d'una banda marxava l'OTAN, de l'altra el pacte de Varsòvia i encara existia un minso espai per als anomenats Països no Alineats. Permetin-me la metàfora per traslladar-la al futbol estatal i comprovar que aquí han desaparegut del mapa la resta de clubs participants. Els pobres ja no mostren ni ambició per les engrunes. Han quedat ensorrats sota l'eclipsi total dels dos grans i els estralls de la crisi. Tret del Barça i el Madrid, la resta, ni esma per piular.
LES SÍNDRIES D'EN DIRCEU A final dels anys setanta, l'Atlético va fitxar un mig excel·lent anomenat Dirceu. La seva tècnica el va fer internacional amb la canarinha i al Manzanares es va trobar sol com un mussol. Un cop esgotada la paciència i per justificar el baix rendiment, va declarar: «Passo pilotes als meus companys i em tornen síndries.» L'anècdota ens ve al cap a voltes amb Ibrahimovic i Eto'o. A partir d'ara, Zlatan rebrà unes fantàstiques pilotes i Samuel, en canvi, s'haurà d'acostumar a les síndries.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.