Més noms

Tothom vol el mateix. Hi ha coincidència. La pugna passa pels mateixos noms. Sigui veritat o no. Ja fa dies que farcim tots plegats una llarga llista de cracks que qualsevol podria fitxar. No ve d'un euro. Es diu que o els vol el Barça o els vol el Real Madrid. Sempre són els mateixos. No hi ha altres jugadors i segur que algun secretari tècnic ha de tenir un fitxer ple de noms interessants per completar un equip. Fer-ho amb urgència ja és una altra cosa. I no hi ha cap garantia que surti bé a la primera per més noms que apleguin. L'equip blanc es com la criatura que passa per davant d'un aparador i no es cansa de demanar. Vol tot el que veu. Tot el que fa patxoca. Vés a saber com volen construir un equip, si és que ho aconsegueixen. No m'estranyaria que el Barça anunciés abans la incorporació d'un defensa que no pas la d'un davanter enlluernador. Són maneres d'entendre aquest negoci. I de construir o retocar un equip. Aquí hi ha una gran diferència. La feina d'uns i altres és ben diferent. Encara que sembli estrany per a alguns, el Barça ha guanyat els tres títols. Ja té una estructura dissenyada. Ha funcionat. Més que mai. I no cal embogir. El Real Madrid, en canvi, ha entrat en una espiral que ha obert la canonada dels diners provocant una aturada espectacular en un mercat que no es mou i volent marcar un ritme que s'acosta més a la prepotència que els diners ho poden tot que no pas a un projecte seriós. Segur que els que ha fitxat són bons jugadors. Els ha pagat a preu d'or. D'or blanc. I amenaça de comprar més i més car per barrar el pas a qualsevol pretensiós que tingui la pensada de fer una oferta per un jugador que ell vulgui. Amb aquesta actitud i el fet de buscar les primeres pàgines dels diaris i l'atenció dels mitjans per contrarestar qualsevol èxit blaugrana, Florentino ensenya una filosofia que no li va anar gens ve en la seva anterior etapa en el club blanc.

Florentino no ha aconseguit encomanar als blaugrana la seva febre compulsiva d'esverar el mercat futbolístic en quatre dies. El Barça no en té cap necessitat. I ja farà alguna cosa si li convé. I li convé, però no es deixa marcar l'agenda. Sí que ha aconseguit alguna declaració del president blaugrana. No caldria. La indiferència és la millor eina per a segons quines maneres d'actuar. Ni és exemplar el procediment, ni ètic amb els temps que corren, marcar rècords en pagaments galàctics en societats que probablement alguns dels seus associats són mileuristes. Per més passió i més colors que s'estimin, hi ha incongruències difícils de pair.