Un dia de fúria

16h00: L'arribada

Somriures de complicitat. Abans no arribi l'apocalipsi hem d'esbandir la feina però l'excitació es palpa en l'ambient, sobretot repassant els titulars èpics de la premsa espanyola.

17h32: La buidor

M'hauria agradat veure Kierkegaard reflexionar sobre l'existencialisme amb una angoixa com aquesta. Se senten renecs nerviosos en la llunyania. Imagino els guerrers blaugrana pintant-se de blau com Braveheart abans d'encarar els anglesos a Stirling.

18h45: El pacte

Cursa cronometrada per tancar pàgines. Investigació obsessiva per esbrinar les alineacions. L'ambient és tan carregat que arribem a l'acord inaudit en un diari de no agafar cap trucada entre les 20h00 i les 21h45. Disculpes als damnificats.

19h59: La seguretat

Amb només una televisió i un recinte reduït l'ocupació de l'espai és vital per a la supervivència. Com si fos un vertader jutge demano ordre a la sala: som professionals i exigeixo un comportament digne. En el fons, però, em temo que en un dia com aquest som la baula perduda, sector pacifista, dels Boixos.

20h20: La follia

Amb l'1-2 la situació esdevé incontrolable. Ja entenc com es pot arribar a sentir Joan Saura. La irracionalitat és la raó de ser dels homes. Fa pocs minuts tots nosaltres érem persones normals, professionals independents amb més o menys prestigi, dignes de ser considerats membres educats d'aquesta societat. Ara miro al meu voltant i només veig com la follia –més poderosa que la pitjor de les grips, nova o vella– s'ha apoderat sense remei de nosaltres.

20h32: El putejat

Sempre hi ha en aquestes grans ocasions el pobre enviat especial a un acte insofrible fixat a la mateixa hora que el partit del mil·lenni. Truca desesperat a un mòbil per saber què està passant. Ho fa quan Messi clava l'1-3. L'orgia desfermada que sent per l'auricular el fa desdir de tornar-ho a intentar. Ha connectat amb un altre món, on la realitat i la fantasia ja s'han unit inexorablement.

20h33: Expedient X

Sembla que veig algú sobre la taula, però no pot ser nosaltres no som així. Després de l'últim gol algun objecte o objectes no identificats han sobrevolat la nostra zona. Arriba l'hora de posar l'àudio del nostre EBE –ens biològic extraterrestre– preferit: Poli Rincón.

21h11: Moment Undiano

Com a redactors que treballem amb la llengua i en dominem, o ho hauríem de fer, tots els registres exposem amb criteri contra el col·legiat i un jugador que ens crea certa antipatia, un cert Sergio Ramos, tots els insults recollits en l'últim diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Bé, de fet, de qui més es parla és de les seves respectives mares.

21h45: Moment Piqué

Tant d'esforç que va fer Buda per explicar com arribar al nirvana i mireu si n'era de senzill. Només calia profetitzar la vinguda a la terra de Gerard Piqué i tots ens hauríem entès a la primera. Les escenes viscudes en l'últim gol han estat degudament censurades. Haureu de comprar el director's cut per descobrir-les. L'únic que endevino a recordar és que ja no quedava cap rastre de l'ADN humà en els éssers que m'envoltaven.

22h00: L'homenatge

Per als més joves això és el que deia la llegendària lletra del tema «Botifarra de pagès de la Trinca en referència a la lliga del 1974 i al 0-5 del Bernabéu: «la senyera ja voleia amb gran eufòria, la tenora llença al vent son cant joiós, recordant un gran moment de nostra història, celebrant un cinc a zero gloriós! Sonaren cinc campanades allà a la Porta del sol..» No en sonaren cinc, aquesta vegada, sinó sis.