Esports

TAQUIGOL.

Partits que donen coses

a l'alça

LLIGA PER DECRET. Barroera la interpretació que fa de la realitat un sector del madridisme per explicar en clau de robatori arbitral el triomf del Barça. L'endemà, Robben marca un gol en la següent jugada que el Valladolid reclamava cap al minut 80 un penal sobre Goitom a l'àrea de Casillas. Ja comença a resultar grotesc, ofensiu i menyspreador aquest punt de vista sempre parcial i altament irrespectuós d'aquest sector madridista.


Amb aquesta frase del títol de l'article es referia Josep Guardiola al triomf contra el Recre i al fet que triomfs com el 2-0 al Camp Nou, contra rivals d'aquest perfil i en moments com la trentena jornada de lliga, atorguen grans coses, perquè la memòria ens trasllada a episodis en els quals en partits com aquests es perdien també moltes coses. No cal anar lluny. Però no és un cas únic del Barça, no ens confonguem un altre cop. Tots aquells equips que no guanyen una lliga per pocs punts, sempre recorden aquella ensopegada contra aquell rival menor que els va aixafar la guitarra. Per això el valor que dóna Guardiola a aquesta victòria, especialment perquè el Barça no es desinfla, manté el pols contra rivals històricament complicats i molestos, com les pedres que se't posen dins de la sabata, i manté a ratlla el Madrid.

Era un desafiament important el matx contra el Recre, ja que, sorprenentment, el Barça quan més problemes ha tingut aquest any ha estat precisament contra tots els conjunts que estan instal·lats al pou de la lliga, i el Recre és un ferm candidat per baixar l'any vinent a segona. I l'equip barcelonista no va permetre cap sorpresa.

Ha arribat el moment del Barça, en el qual treu el millor de si mateix, tot i haver quedat minvat en potencial per les rotacions impulsades per Guardiola. Són aquests moments els que transmeten molta il·lusió al barcelonisme, perquè també traslladen als moments de joia en què el club català s'enduia títols gràcies també a superar obstacles com el de dissabte a l'estadi.

I aquesta nit, més Champions, en un partit en què abans, molt abans, també s'esmunyien de les mans oportunitats per la mala actitud barcelonista, per ser desconsiderats amb les possibilitats del rival. Sembla, però, que l'atmosfera que es respira al vestidor culer confirma que al club ja comencen a manifestar-se els bons senyals que proporciona la vacuna per evitar els grans pecats del barcelonisme i que combat la prepotència del club. Malgrat el 4-0, el millor signe d'intel·ligència que mostra el Barça, i Guardiola al capdavant, és recordar tot allò que sempre ha jugat en contra del club. Sens dubte, un bon gest, que no atorga triomfs, però que en cas contrari sí que empeny cap a la derrota. Una gestualitat que també dóna moltes coses.


de baixada

L'ESGLÉSIA I L'ESPORT. Treuen foc pels queixals els seguidors culers de bàsquet, perquè més enllà de l'Ebre TVE els va esborrar de la graella televisiva el Barça-Tau per passar la litúrgia religiosa de la Setmana Santa. A Anglaterra, l'arquebisbe John Sentamu va més enllà: que es deixi de jugar a futbol el diumenge de Pasqua, atenent al respecte que els equips haurien de mostrar per qui va fundar la majoria de clubs, segons sembla, l'Església.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.