EDITORIAL

Llums i ombres d'un globalitzador

Joan Antoni Samaranch va morir ahir deixant enrere una carrera política i esportiva plena de decisions transcendentals. El seu fi instint li va permetre aconseguir que l'olimpisme, els Jocs i tot el que els envolta deixessin de ser una càrrega que no totes les economies podien suportar per convertir-se en un dels fenòmens mediàtics i econòmics més potents dels nostres dies. La globalització va començar per l'esport i continua estant més implantada en l'esport que enlloc. La seva habilitat negociadora i capacitat per forçar acords hi ha tingut molt a veure i li ha permès reinventar el moviment olímpic i reinventar-se ell mateix. Com qualsevol personatge de primer nivell mundial, no ha fet content tothom. Ningú ha pogut negar que la seva intervenció va ser decisiva perquè Barcelona, la seva ciutat, fos seu olímpica, però encara és més evident que la modificació de la Carta Olímpica que va impulsar barra les aspiracions olímpiques de Catalunya –el seu país– mentre no tingui estat propi. Sobre això, Samaranch va pronunciar més d'un cop una enigmàtica sentència: «Catalunya ho pot aconseguir si ho vol.» Mai no va precisar més què volia dir, i s'ho ha emportat a la tomba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.