DIARI DE REDACCIÓ. ] / LLUÍS SIMON

1

Quadern de bitàcola

Us escric des de la Discovery II, camí de Júpiter. La grip A, la crisi mundial, l'apocalipsi financera i el canvi climàtic han obligat la humanitat a emigrar. Continuarem en contacte pel ciberespai...

2

Resum 2009

Barça, 6 - Real Madrid, 0

5

Sostres i Laporta

Des de Ganimedes he llegit una entrevista a El Mundo (sí, sí, el del siglo 21) al president del Barça, el senyor Laporta. Amb tot, no m'ha quedat clar si el gènere d'aquest text és ben bé l'entrevista o més aviat aquella activitat que hom identificava a la Terra amb un idioma que es parlava majoritàriament al nord dels Països Catalans.

6

Puyal ja ho deia

Amb el batibull preelectoral blaugrana que encara ressona més enllà de l'òrbita terrestre he recordat la primera frase que vaig sentir dir a Joaquim Maria Puyal quan li van preguntar el 2003 què pensava de Laporta i de la nova junta que acabava de ser escollida, amb els flamants Sandro Rosell, Ferran Soriano, Alfons Godall i Marc Ingla al capdavant. «Ja es veu que són molt intel·ligents i, sobretot, molt i molt llestos.» Es va aturar un segons per precisar el missatge: «Potser massa llestos i tot.»

7

Glenn Close

Ha estat nominada cinc vegades a l'Oscar i, tanmateix, el paper de la seva vida li va arribar a l'excepcional sèrie Damages, estrenada a TV3 com a Danys i perjudicis. Gràcies a l'invent del mil·lenni, la TDT, l'ordinador de bord en capta les imatges.

10

Cabinda

La principal font de riquesa d'Angola era el petroli i tot el que tenien estava –oh, sorpresa!– a Cabinda. Els de Cabinda vinga carregar barrils i cada any que passava vinga a ser més pobres! Era la màgia de l'or negre. Els beneficis se'ls repartien la companyia nacional d'Angola–, la multinacional Chevron, la francesa Total i la italiana Eni, aquestes dues últimes amb participació dels seus respectius governs. En resum, els països d'occident, i també la Xina, van jugar durant molts anys la seva pròpia copa d'Àfrica.

11

Xavi

Reescric un debat a la redacció amb el meu Pla favorit (Jordi, no Josep) sobre el millor esportista català del 2009. Xavi o Pau Gasol? La UFEC va donar el premi al futbolista, però llavors ja ens preguntàvem si tornaria a passar algun cop que un jugador del país seria campió de l'NBA, campió d'Europa, millor jugador europeu, all-star, etc. Xavi havia conquerit sis títols, va ser el tercer millor del món, el millor jugador de la final de la Champions, etc. Com es desempata això? Molt senzill, van pensar els jutges, donem el premi a qui pugui venir a recollir-lo i tots en pau. Gasol –espanyol de l'any per El Mundo, el primer.

12

Dirigents exemplars

Capto una gravació: «Max Mosley és una persona que disfruta castigant la gent, tant en la vida pública com en la privada.» És una puntada directa a l'entrecuix del gigoló Briatore a l'expresident de la FIA, que va ser filmat, recordem-ho, mentre feia activitats sexuals amb dosis masoquistes incloses com si fos un general de les SS.

13

2010

M'he adonat que, en fer-me gran, admiro encara més aquells que persisteixen en l'esport d'elit any rere any amb un esforç proporcionalment creixent a la seva edat. En el 2010 el meu desig seria que Lance Armstrong, nascut el 1971 –és a dir, l'any 0 de l'era moderna, el de Led Zeppelin IV– guanyés el Tour i que Michael Schumacher (1969) regnés en la Fórmula 1. Els danys col·laterals dels seus èxits també eren plats que hauria degustat, per què negar-ho?, amb delit. Carpe diem.