Bronze històric de Joaquim Rodríguez a Mendrisio

Joaquim Rodríguez es va beneficiar de la seva constància però va ser víctima, al mateix temps, de les sempre polèmiques ordres d'equip. Algú de l'equip espanyol no va entendre que el recorregut de l'exigent circuit de Mendrisio era ideal per a un ciclista que arribava a Suïssa en plena forma. El de Parets va ser obligat, en canvi i per enèsima vegada, a donar-ho tot i en totes les circumstàncies per afavorir els presumptes homes forts del combinat espanyol, Alejandro Valverde i Samuel Sánchez. Rodríguez es va sacrificar per la causa, però en el moment decisiu encara va tenir forces per estar al costat dels escollits i endur-se una històrica medalla de bronze del mundial, la primera que obté un ciclista català en el campionat. Si no l'haguessin obligat a un sacrifici absolut durant mitja cursa, el de Parets hauria arribat fresc en l'última volta i probablement hauria pogut respondre a l'atac final de l'australià Cadel Evans, que després d'una llarga carrera a l'ombra de les grans figures del ciclisme internacional ahir va poder finalment fer-se un lloc entre els grans amb un títol més que merescut.

La cursa de Joaquim Rodríguez va tenir un mèrit enorme. Va ser l'home del combinat espanyol que va haver de respondre, quan encara faltaven un grapat de voltes, al primer gran desafiament de l'equip italià, que va enviar el campió, Alessandro Ballan, a un atac de llarga distància mentre tots els favorits s'esperaven tranquil·lament en el gran pilot. El ciclista català, que la propera temporada correrà en el Katiuixa rus, va haver de desgastar-se en les dues pujades de cada volta, en les quals era indubtablement el més fort de la vintena de corredors que anaven al davant, en espera de l'ofensiva definitiva. Aquesta va arribar a dues voltes del final, a càrrec de Fabian Cancellara, campió mundial de contrarellotge, que es va desencadenar amb una fúria gairebé sobrehumana que va deixar els italians i els espanyols amb l'aigua al coll. Cancellara va cruspir-se com si res el grup d'escapats, però Rodríguez encara va tenir forces per enganxar-s'hi.

En la volta final, Cancellara i els italians van persistir en la seva ofensiva final. Després del primer i duríssim coll en la volta final només van quedar 7 candidats a la victòria: Cancellara, Rodríguez, Alexandr Kolobnev, l'italià Damiano Cunego, el danès Matti Breschel, el belga Phillip Gilbert i els dos primers de la Vuelta, Alejandro Valverde i Samuel Sánchez. Evans, que havia tingut poc desgast, va aprofitar el marcatge dels espanyols a Cancellara per endur-se a la seva roda Kolobnev, subcampió el 2007, i Rodríguez, que tot i no poder amb la seva ànima va fer un últim esforç. Quan va arribar la nova arrencada d'Evans, a 6 quilòmetres de la meta, al català ja no li quedaven forces i Kolobnev també estava tocat i es conformava amb una medalla. Els altres favorits es miraven i quan Cancellara va arrencar ja era massa tard. El títol i les medalles ja estaven repartides.