Economia

MARIA ROVIRA

Representant d'Unió de Pagesos

“Quan les dones no són en un lloc de decisió, és perquè no volen”

Tenim molts problemes derivats de la mala planificació, com les vies blaves. Ho promou la Generalitat o la Diputació?
Mai ningú ha tingut prou valentia per definir un espai agrari igual que van definir els espais naturals o els industrials

Va créixer en una casa de pagesos, però estava destinada a sortir-ne perquè la llei de l’hereu l’apartava automàticament de la terra. Però la vida, sovint, et sorprèn i, amb 40 anys, Maria Rovira va tornar a la casa on havia nascut per fer-se càrrec de les vinyes i per impulsar un projecte d’horta ecològica, deixant enrere la seva projecció en el món de l’interiorisme.

Per què s’hi va incorporar tan tard?
Quan jo tenia 40 anys, el meu pare va agafar Parkinson. La meva mare era la propietària de la terra, però era el meu pare qui feia de pagès. Aleshores, els metges ens van aconsellar que ell mantingués el contacte amb la terra si tenia ganes de fer-ho. Hi havia dies que no podia fer res, però li anava molt bé poder ser a la vinya, caminar... i hi havia mesos que estava més o menys bé. I com que a mi sempre m’havia agradat ser pagesa i el meu germà no s’hi volia dedicar, m’hi vaig posar.
Va ser un problema una incorporació tardana en aquest sector?
La veritat és que no, perquè amb 40 anys ja tens una família, més o menys estabilitzada; tens més criteri, i jo penso que el fet de ser dona et fa més agosarada. Totes les dones que conec que s’han dedicat a la pagesia o a la ramaderia, totes, ho han fet perquè tiri endavant la finca... Jo havia treballat en diverses empreses i havia tingut càrrecs de responsabilitat, i això també em va fer veure la pagesia com una empresa. I crec que aquesta visió de negoci és molt important per tirar endavant en aquest sector.
Què en sabia, del sector, quan va començar?
El meu cosí va dir que m’ajudaria una mica i jo vaig començar a fer cursos... En sabia tan poc que el primer any me’n vaig anar tota preocupada al meu cosí perquè hi havia unes fulles grogues a la vinya..., i el meu cosí rient em va dir que era normal, que arribava la tardor. Però sí que sabia com funcionava una empresa.
I com entra en contacte amb Unió de Pagesos?
Fent cursos... Jo m’apuntava a tots els cursos de formació contínua que trobava i ja havia detectat que el suport del Departament d’Agricultura de la Generalitat necessitava millorar... Des d’Unió de Pagesos vaig començar a obrir camí amb el tema de les dones. Sempre he cregut que quan les dones no hi són, és perquè no volen. I em vaig començar a trobar dones que em deien que no es donaven d’alta del sindicat perquè elles no feien de pagesa o que no feien de ramadera..., que ho feien els seus marits. Però elles treballaven com ells.
Perquè, en aquell moment, quantes dones hi havia, a Unió de Pagesos?
Sempre n’hi ha hagut... No tantes com ara i potser no eren en llocs de decisió, no. Aleshores hi havia Assumpta Codinachs, que és un referent... Ho recordo moltíssim. Era l’única que estava a la permanent. Volia que les dones s’adonessin que tenien els mateixos drets que els seus marits, perquè treballaven com ells, i una de les meves màximes és que una dona ha de tenir una mínima independència econòmica per subsistir, per menjar... Perquè estic convençuda que les dones, si no són en llocs de decisió, és perquè no volen.
Ha canviat el paper de la dona en el sector primari?
Molt. Hi va haver un moment en què es va superar una mica, però en els últims anys hem anat enrere... En aquest sector, quan jo vaig començar, t’obviaven només perquè eres una dona. A mi m’havia passat en reunions al Departament d’Agricultura de la Generalitat, i amb els veïns de la finca quan anava a regar. I això em va fer prendre més consciència que ni les mateixes dones es valoraven, i ara torna a passar.
Què ha passat?
Jo penso que és, en general, amb totes les dones, siguin pageses o no. Però em vaig quedar sorpresa que, per exemple, el Dia Internacional de les Dones Rurals, el Departament d’Agricultura va celebrar una jornada i encara hi havia qui defensava que, en el cas de tenir un fill i una filla, la terra havia de ser per al fill... Gent jove, eh! I encara hi ha qui no entén que una cosa és la propietat i l’altra, la titularitat, i qui parla de copropietat perquè no entén que la propietat pot ser d’un i qui treballa la terra, un altre.
Per tant, la dona continua en inferioritat de condicions...
Quan parles de propietats immobiliàries, tothom té molt clar de qui és cada cosa, però quan parles de terra sembla que la dona no en pugui ser propietària única. I si un dia et vols divorciar de la parella? A Catalunya tenim separació de béns, no?
Però segles enrere sí que hi havia moltes dones propietàries...
I encara n’hi ha. Aquest conflicte de titularitat i copropietat va arribar un moment en què estava superat. En canvi, hem anat enrere. Les dones no hem d’aguantar un home perquè toca. Ens hem de donar d’alta a la Seguretat Social, hem de poder tenir una baixa si estem malaltes, hem de tenir dret a una jubilació per petita que sigui...
Com arriba a ser responsable de Política Territorial de la permanent d’Unió de Pagesos venint d’una part tan social com la defensa de les dones?
Precisament per això. Vaig treballar molts anys com a responsable de Dones. Vaig voltar per tot Catalunya i per tot l’Estat, però la manera de demostrar que les dones poden ser en llocs de decisió igual que els homes és fer allò que sempre han fet els homes. I la veritat és que m’ho vaig passar molt bé... Tant que encara porto la part d’Urbanisme i Paisatge. Vaig treballar molt, perquè la clau és conèixer molt bé la legislació vigent i treballar.
Com lliguen els departaments d’Agricultura i Territori de la Generalitat?
Jo crec que Agricultura té molt a dir en el model territorial català, però no en som conscients com a país. No ho hem estat mai... I ara, tampoc. Els responsables de capgirar tot això no en tenen ni idea i n’hi ha que hi són des de fa molts anys, però encara no n’han après.
Precisament, ara, amb el canvi climàtic, sembla que s’haurà d’ordenar millor tot per garantir els aliments, l’aigua i tot el que necessitem.
Tenim molts exemples de problemes derivats de la mala planificació. Per exemple, el tema de les vies blaves. Ho promou la Generalitat o la Diputació? La Diputació és la beneficiària, però qui fa les expropiacions i l’execució és l’Incasòl. I tot això, per desenvolupar un projecte fonamentalment turístic. No hauria de ser prioritari promoure el sector primari? El que es fa és convertir aquests espais en zones turístiques i s’hi acaba prohibint el pas de tractors... Perquè ara estan expropiant sense mapes.
Quins problemes estructurals s’han de resoldre tant sí com no per garantir el futur de la pagesia a Catalunya?
Bé, tenim un problema d’accés a la terra i, després, les inclemències meteorològiques. Jo penso que aquests dos temes són clau perquè una persona jove pugui dedicar-s’hi.
Quan parlem d’accés a la terra, què volem dir exactament?
És molt difícil... Mira, fins que Agricultura no desenvolupi la llei d’espais agraris, hi hauria d’haver uns espais intocables, que quedessin fora de la possibilitat de ser eines especulatives. Així deixarien d’especular. Si tu saps que aquella parcel·la ha de ser agrícola tant sí com no, això s’acabaria... I ara el que fa la gent és reservar-ho per si a la llarga... Aquí mai ningú no ha tingut la valentia per definir un espai agrari de la mateixa manera que, en un moment donat, van definir els espais naturals o com es defineixen els espais industrials. Necessitem que hi hagi límits perquè, socialment, mentre és sòl agrari pensem que és reversible, però no ho pensem quan és sòl urbà o sòl industrial, i amb aquesta política territorial hem ocupat els bons sòls per cultivar amb naus industrials. No parlo de la vinya al Penedès, parlo del Baix Llobregat, on hi ha una terra boníssima per al cultiu d’aliments, perquè és una terra molt productiva. I acabem deixant la terra menys productiva, la que necessita més adob i tractaments per al conreu. Això no té cap sentit! Ens ho hem de pensar dos cops, perquè el ciment és irreversible.
Què en pensa, del procés que s’ha seguit amb la redacció del pla territorial del Penedès, que havia de servir com a exemple per al desenvolupament i modernització de la resta de plans a Catalunya?
És molt important tenir una visió més global del territori. Tenim una llei del paisatge i en fem cas omís el dia que ens convé. I, si no ho mirem una mica com un tot, anem malament. El pla territorial... Quants anys fa que s’ha d’acabar? Quant de debat hi ha hagut? I, mentrestant, es van fent capelletes, quan en realitat hi hauria d’haver una moratòria fins que no s’hagués aprovat.
Des d’Unió de Pagesos s’han mostrat crítics amb el projecte de Casa Ametller per fer un parc agrari al Penedès...
És el mateix! Cadascú va fent la seva quan encara no tenim el document que ho englobi tot... A mi em sembla increïble que hi hagi aquests macroprojectes que tenen el suport de l’administració, mentre que nosaltres fa dos anys que batallem perquè un jove pagès pugui fer un cobert... Hi ha massa burocràcia perquè els joves apostin per la pagesia o la ramaderia i, en canvi, per als grans tot són facilitats.
Es refereix a Ametller?
Jo tinc molta capacitat de canviar de parer, però hi ha coses que no tenen justificació. És cert que des d’Unió de Pagesos vam dir la primera vegada que si volia fer una transformació com la que plantejava havia de ser dins del polígon industrial. Però ara necessita moltes més hectàrees i li volen canviar el POUM. Aquest senyor no té cap interès més enllà de fer gran el seu negoci. No li interessa l’entorn. I quan li planteges problemes, et diu que se’n va a Aragó o a qualsevol lloc d’Espanya..., que és la manera de dir-te que no té cap interès en el territori. Ell només vol construir la seva obra faraònica i ja està. Diu que generarà milers de llocs de treball, però no diu en quant de temps. Per què no aconseguim que les persones que han treballat per a ell parlin obertament? I, a mi, el seu model, el seu projecte d’empresa, m’és igual, però socialment no podem admetre que disposi de diners públics per fer això sense garanties, perquè, si no li funciona, els tornarà?
Com creu que es podria posar fi a la pressió sobre la pagesia per a la instal·lació de camps de plaques solars per garantir l’energia a Barcelona?
La clau són les línies d’evacuació, que és per on es perd la potència... i això crec que no ho hem analitzat prou bé. Tindrem un impacte paisatgístic importantíssim a les zones rurals i no tindrem la mateixa potència que tindríem posant les plaques a les teulades. Abans de fer res, hem d’omplir totes les teulades de plaques, perquè no tenim tant d’espai agrari i hem de pensar com ho farem per produir aliments.
Catalunya ja no és productora d’aliments.
No. Ja no som autosuficients i no ens podem refiar que tot ho podrem comprar. Mentrestant, tenim una administració que ajuda l’Ametller, ajuda la Seat i la Coca-cola, i els joves agricultors no troben la manera de poder tirar endavant els seus projectes perquè no poden resoldre els entrebancs burocràtics que els posa la mateixa administració. I són aquests joves pagesos els que garantiran el futur del sector, no pas els hivernacles tecnificats de l’Ametller, que només funcionaran mentre es pugui garantir l’adob i l’aigua, molta aigua... I quan no tinguin aigua, quin futur tindran?

Una flor en el camí

Va estudiar interiorisme a l’Escola Massana, perquè estava destinada a treballar lluny de la vinya, però la vida la va retornar al lloc d’on havia sortit per donar sentit empresarial i de negoci a un petit projecte de vinya i horta ecològica. Va aprendre tot el que necessitava per poder fer

la seva feina, va deixar la parada del mercat per guanyar qualitat de vida i va començar a oferir cistelles a demanda quan encara ningú en feia. En la seva trajectòria vital, les flors sempre l’han acompanyada per posar color, per obrir finestres d’oportunitat, per guarnir allò que s’ha de defensar des d’un sindicat. Precisament, per a moltes dones ha estat llum des de les files d’Unió de Pagesos, ja que ella els ha obert els ulls sobre la seva vàlua com a empresàries, com a propietàries i com a persones en un sector molt masculinitzat.

Per a elles ha estat una flor en el camí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia