6, 15, 18, 25%

Tots els interessats en economia catalana haurien de conèixer i recordar aquestes xifres. Costa més recordar un número de telèfon. I especialment en aquests moments, en els quals tenim sobre la taula, per primera vegada en 300 anys i de forma seriosa, la creació d'un estat propi. Cada xifra respon a una realitat catalana, dintre del conjunt de l'Estat, en percentatges. Què representa Catalunya dintre de l'Estat espanyol? Què suposaria per als espanyols la secessió de Catalunya?

El 6% correspon a la superfície de les quatre províncies catalanes. És una xifra inamovible i pot sorprendre perquè és molt reduïda. Afegim un fet: una realitat geogràfica com la península Ibèrica no és equiparable a una realitat nacional i política. Per sort, l'existència de Portugal trenca el fals motllo de la unitat hispànica.

El 15% és el percentatge de la població catalana en relació amb la població de l'Estat. El percentatge es mou en períodes relativament llargs de temps. La industrialització catalana va atreure molta població rural –catalana i no catalana– cap a les ciutats i comarques industrialitzades. El percentatge indica que la densitat de la població catalana és dues vegades i mitja superior a la del conjunt de l'Estat.

El 18% ens indica el producte interior brut o PIB. Dit d'una altra manera: és la generació de riquesa de la població en el període d'un any. Inclou tots els ingressos resultat del treball dels catalans. Si deixem al marge el greu problema de la desigualtat de distribució d'aquests ingressos, el percentatge del PIB superior al de la població ens indica que la productivitat catalana “per càpita” –per persona– és més alta que la mitjana espanyola. Podríem dir-ho d'una altra manera: la producció agrícola, la producció industrial i la de serveis supera en tres punts la renda de la població de l'Estat.

Finalment, tenim el 25%, que representa el percentatge de les exportacions –les vendes fora de l'Estat–. La variació és constant, però fa 25 anys ja teníem aquest 25%, que després va baixar, per recuperar darrerament aquesta quarta part de les exportacions. És clar que una part important de l'exportació correspon a la Seat i a la Nissan, perquè un automòbil val molt més que un flascó de perfum o un porc de la comarca d'Osona, però està molt diversificada

I ara una consideració. Les
xifres d'Escòcia en relació amb
el Regne Unit són molt diferents de les catalanes, si parlem de riquesa relativa. Els escocesos reben molts ajuts de l'estat. Tenen unes “terres altes” –highlands– molt boniques, però poc productives. Compten amb petroli, però els jaciments que hi ha davant
de les costes orientals estan força esgotats. La creació d'un estat propi escocès exigiria mantenir d'una forma o altra els ajuts econòmics que reben de la resta de l'estat. A Catalunya, la situació és inversa: el poder polític català és molt inferior a l'andalús o
castellà, per exemple, però sort en tenen de la generació catalana de recursos. Dit d'una altra manera, la separació d'Escòcia afavoriria econòmicament els britànics, mentre que la de Catalunya perjudicaria i força la renda i els recursos de les regions espanyoles més pobres i que més reben de la relativament rica Catalunya.